miércoles, 10 de junio de 2009

Un guiño del modernismo catalán


Crisantemes
de Alexandre de Riquer

XXIII

Al devant meu s'exten un ideal de bellesa plástica; gestos divins de ninfes, notes perdudes de vagues melodíes, murmuris d'aygues que s'escorren á l'ombra, perfums de hidromel y d'ambrosía.

Boschs de sicomoro, thuya y llorers-roses, alzines centenaries y cedres llevantins: un cel blau, una mar de perpètua bonansa, una aygua quieta, quieta, ab onades que's fonen en la platja.

Les barques, tot gronxantse, s'adormisquejan, munyochs de flors suran damunt de la ona com escampall de rica colorayna que, al pas dels cisnes, dexant derrera d'ells la estela platejada, se destrían y's bressan.

Com l'au olímpica de Leda, esterrufada de plomes, s'inflan les veles blanques y'ls cobricels brodats de sederíes que preservan del sol á les filles d'Hel·lade.

Cobertes de vels d'or espurnejats de perles, cantan, fan sonar les cítares alaban á Neptú y á la sacra Minerva del iris blau.

Robes de porpra y tapissos de l'Orient partexen l'ona. Los jovincels que seuen á les proes coronats de cinamomo y roses, tocan les flautes encoblades; y s'alsan himnes á Zeo poderós, lo de la veu terrible, y á Pal·las Athenayca.

Cantars de joventut, odes á Hero, himnes d'Anacreon, fan glatir de desig silens y sátirs que dintre'l bosch arredossats, espían la hermosura de la forma, lo envellutat de carnadures mates, la ratlla escultural, superba, ardida.

Al mig del lloch sagrat s'enlayra'l fum blau dels sacrificis: los vedellets de petjada calmosa y banyes xapejades ab or de Babilonia qu'alegra la mirada dels olímpichs, devant del hèroe que porta la griala, l'ordi colrat dels amples plans d'Egipte, cauen ferits, y, ab la copa d'hont sobrix la sanch, lo sacerdot ruxa'l caliu rohent, oferint les primicies.

La fumera olorosa, vela per un moment marbres y pòrfits, altars de granet y estátues d'alabastre; en tant que, pe'l camí que du cap á la terra á la divina aurora, enforcat en l'asnal cavalcadura, inflat de ví y coronat de pámpols, sostingut per bacants esbojarrades qu'agitan tirsos y sonan panderetes, Baco apareix ab sa cara florida.

Lo sol festeja l'albe platejat, lo trèmol y'l xiprer; á l'ombra de les parres hont floreix la barrusca, se juntan les parelles; música de petons desvetlla l'ayre y'l regalim de la font mormoladora va á perdres en los prats dessota les voleres.

Lo fecundant amor, esgrana y sembra: lo sol llambregant sobre la mar Helènica, se torna irresistible á la mirada; la mare-perla s'obra; l'ona s'abat enflocada d'escuma; y'ls deus, embadalits, desde l'Olimp contemplan la forma palpitant de la deesa Venus que surgeig de la mar desperesintse.

Los joves cantan coronats de roses; les cítares se planyen; la filla de l'escuma y de la sanch de CSlo ha nascut en la platja de Citerea, per que allá hont posi'ls peus les flors esclatin.

La deesa irradía; lo cel es blau, l'aygua quieta, quieta; les onades se fonen en un petó que's mor sobre la platja.

(Pinchar para agrander y poder leer)




Alexandre de Riquer i Ynglada, conde de Casa Dávalos (Calaf, 3 de mayo de 1856 - Palma de Mallorca, 13 de noviembre de 1920) fue un intelectual y artista polifacético catalán: diseñador, dibujante, pintor, grabador, escritor y poeta, fue una de las figuras más importantes del modernismo en Cataluña. Pertenecía a una familia aristócrata, los condes de Casa Dávalos y marqueses de Benavent. Estudió en Francia, primero en Béziers entre 1869/1871 y por su interés en las clases de dibujo se matriculó en la escuela de Bellas Artes de Tolosa de Llenguadoc. De regreso a Barcelona en 1874 prosigue sus estudios en la escuela Llotja. Por estas fechas escribe poesías Notas del alma datadas en el año 1875, donde la influencia de Bécquer y de Campoamor está manifiesta, como relata Martí de Riquer. Viajó por Roma, París pero fue en su viaje a Londres en el año 1894, donde conoció el movimiento de los prerrafaelitas ingleses y el arte japonés, que causarían una gran influencia en sus creaciones. También conoció al pintor y diseñador William Morris y sobre todo a Edward Burne-Jones2 que le influyó para dedicarse con especial interés en las artes gráficas y decorativas, introduciendo en Cataluña el modernismo de inspiración británica.

Riquer destacó especialmente como diseñador gráfico, con gran dominio del dibujo. Su gran producción artística en este campo tuvo un papel fundamental en la estética modernista, siendo el autor de algunas de las imágenes gráficas más representativas del modernismo catalán. Hizo carteles, aguafuertes, ilustraciones en libros y revistas, diplomas, postales, sellos, recordatorios, menús, partituras, tarjetas comerciales y ex-libris. A partir de 1987 publica varios libros de sonetos con ilustraciones realizadas también por él. Muerta su primera esposa Maria Dolors Palau, se casa de nuevo en 1911 con la escritora francesa Marguerite Laborde (Andrée Béarn en literatura), a partir de aquí se dedica casi exclusivamente a la pintura.

1 comentario:

  1. Me interessa cualquier informacion sobre Andree Bearn (Margueritte Laborde)

    ResponderEliminar